|
A la Miranda del Príncep, gran mamella boteruda a la cara sud de Montserrat amb vistes a les agulles i el Garraf, la Blave d'Entrada diuen que està equipada, mitja dotzena de burils i quatre reunions per gairebé dos-cents metres de via en conglomerat de còdols porosos i mugrons foscos. Amb els marcs, caminant per senders i xerrant d'aixetes vam arribar fins a coll de porc per veure Manresa i vam grimpar buscant el peu de via fins trobar-nos la primera xapa al mig d'una paret. Escalada montserratina sense cap mena de dubte.
***
|
|
|
Ahir vaig anar, durant una estona, a seixanta per una carretera comarcal darrera un camió que duia bales de palla. Constantment s'anaven trencant i desprenent i caient i voleiant desenes i centenars de trossets, d'espurnes daurades que es perdien en el pas passat del seu viatge incert. Aleshores vaig preguntar-me quants quilòmetres hauria de fer aquell camioner per perdre tota la càrrega.
***
|
|
Obrir la bústia i trobar-hi alguna cosa més que propaganda de dos per un i un rebut del banc és, si és una carta personal i afable escrita a mà, una cosa molt bonica. Per què no m'envies una postal costumista des de la feina? Prometo constestar.
***
|
|
Una vegada van dir-me que viatjar és marxar sense saber quan es tornarà. La majoria però, sempre tenen el bitllet tancat per embarcar, obrir la porta de casa, desfer la maleta, caure estès al sofà i esperar que l'ombra de la hipotèca torni a tapar-nos el sol d'aquella platja que sobreviu, virtual i mortal, en una targeta de memòria de quatre gigues. Quants megabaits necessita el viatger per trobar res quan mira enrere?
***
|
|
Hi ha imatges que valen més de mil paraules. Amb aquests preus potser que em dediqui a una altra cosa.
***
|
|
Hi ha qui diu, referint-se a un tercer, que estima a la seva manera. Com si algú pogués fer-ho a l'estil d'un altre.
***
|
|
> on dius que és el límit?
> era allí al darrera, l'acabem de passar
***
|
|
|
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 10 de 12 |
