***

The Strangers (escrita i dirigida per Bryan Bertino) és un film angoixant que juga constament amb la ignorància i l'absurd d'allò que no té més sentit que el fet del dolor, la incomprensió i el desconcert que ens absorveix quan ens envolta un pànic palpable i proper vers una amenaça que senzillament saps que existeix perquè hi és, és real i realista.

***

viure dels records és d'una placidesa falsa, una fugida cega que ens portarà inevitablement al buit abismal, amb la mirada perduda al propi passat que resta immòbil observant com ens precipitem, com ens quedem embadalits en una pel·lícula censurada que endolcim perquè ja no existim. I malgrat tot, guardar-los a la butxaca i acariciar-los de tant en tant és, senzillament, indispensable i agradable.

***

Utilitza exclusivament paraules senzilles, no gastis només de flors discretes, d'espècies tímides, digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire, puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana. D'aquí dos o tres cents anys et trobaràs perfectament, seràs la tarda.

(m'ho han enviat els d'Arç cooperativa i és d'Enric Cassasses)

***

Els reis olotins, potser preocupats per la manera com entenem el pròxim orient, els seus orígens més enllà del petroli i el cel estrellat, van dur-me un còmic deliciós. És d'aquelles obres que t'arriben a l'ànima i l'arrossegues durant l'estona que pots perquè no pots deixar d'arrossegar-lo per acabar-lo. Tota una lliçó d'història, humanisme i esperança a través dels ulls d'una nena que es fa adolescent i entra en la joventut durant el tercer terç del segle XX a l'Iran. Senzillament boníssim.

***

potser podria embotir tots els quilos de música que tinc en un llàpis de tantes gigues que demà ja seran poques. Però mai substituiran el fet fetitxista del vinil i la seva càlida sonoritat de fregit antic.

***