***

cada dia m'avorreix més la política institucional i em venen més de gust uns caragols a l'omellenca sucats a l'allioli de la margarida.

*** 

Que fràgil és lo virtual. Aquest matí l'ordinador s'ha mort, restava immòbil, impassible, apàtic, ignorant, distret, ert. Un objecte de plàstics i plaquetes connectades que amagava bona part de la meva vida en res tangible. I aleshores t'adones que ens tenen agafats pels collons perquè la salvació és recuperar-ho d'internet, de servidors que pagues i no saps on són, de comptes de correu electrònic gratuïts que no saps on dipositen els arxius adjunts de la meva safata de sortida. joder, és tot tant efímer.

**

Per amor a l'art no s'arriba a final de mes.

(aforisme particular i inèdit)

***

No m'agrada llegir en públic. Fer-ho d'entrada, dir bona tarda i poca cosa més abans de baixar la mirada i, palplantat en un pedestal com qui llegeix les pregàries de missa, llegir un text i adonar-me que em falta aire, o comes per agafar-ne, o punts per agafar-m'hi i evitar entrebancs absurds que pesen i fan més difícil continuar, seguir paraula rere paraula el text que resta. I el llavi tremola perquè els nervis són traïdors i tu no pots mirar la gent a la cara per comprovar que no volen menjar-se't. L'exposició lliure, insubjecta al text precís, és més còmoda i lleugera. No m'agrada llegir en públic.

***

Enguany la mona a casa, com els bons, com els torrons, com tots aquells que tenen mandra de fer les mil amb la camisa tacada de vi i els dits bruts de brasa. Cassoleta de bacallà i mona de la perla i uns canelons de l'agustí per entrar i fer gana. Ara, a la tarda, la Maula mira per la finestra i es rasca l'orella. sol ponent, no sé si rogenc, avui ni pluja ni vent, sopar suau i demà dimarts a treballar. com és que passen tant ràpid aquests dies de festa?

***