hi ha dies que m'imagino com els dits teclegen lletres que van fonent-se i enganxant-se a la punta, estirant-se com formatge fos i negre. i cada vegada té menys sentit allò que escric perquè el teclat sencer és tou i cremós i en alçar les dues mans després d'intentar dir-vos això semblen haver nedat en petroli, filets desprestigiats que van penjat i caient sobre la taula de l'escriptori mentre la temperatura camina amb el cap ben alt, benplantada i ferma, derritint tot el que es posa a la butxaca.

***

què ho fa que el temps em defuig?

***

de la final de Roma se'n poden treure moltes conclusions. Una de les més evidents, una que va veure qualsevol barcelonista que seguís el partit, és que Cristiano Ronaldo té tots els atributs esportius i personals per vestir la samarreta madridista.

aquesta vegada, amb vista, vam exiliar-nos als Omells per estalviar-nos la nit del lloro blaugrana.

***

i a quarts de quatre de la matinada la gravetat es relativitzà 

(dani andrada resolent un problema surrealista a l'ilerbloc 09)

***

visca el barça i mori el malparit que anit, a les dues, posava una vegada i una l'altra l'himne blaugrana a tot drat des de la seva merda de cotxe tunejat.  

***

i a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim,

i a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim,

i a vegades ens baixa la verge i de sobte ens revel·la que ens sortim,

i a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira el que creiem lògic,

i a vegades senzillament et torces el peu i t'encostipes i tot surt a l'inrevés.

***