POP RÀPID

(publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 15 de gener de 2012)

M’ha vingut un flaix, algú ha tret una capsa amagada en un racó de la memòria i amb un tall precís ha resseguit la cinta aïllant de punta a punta, n’ha separat les llengüetes de cartró i a dins hi ha trobat el record de Pop ràpid, la sitcom que més m’agrada dels últims anys. Això potser vol dir que no n’he vist gaires, per a mi no és cap desmèrit. Feia dies que no hi pensava, l’any passat va alegrar-me moltes nits. Mai no vaig saber, ni m’interessava, quin dia la programaven al trenta-tres; jo la mirava per internet els dijous a la nit, quan tornava d’un curs a Barcelona i volia adormir-me amb una rialla amanyogada al coixí.

DE CONCERTADES I CONCENTRACIONS

(article publicat al setmanari Directa núm 235, del 29 de juny de 2011)

Uns amics em comentaven que a l’hora de matricular el seu fill a una escola s’havien decantat per una concertada de tradició catalanista. Som a Lleida i d’aquestes n’hi ha dues; són situades als afores de la ciutat i els alumnes hi van amb autocar, s’hi queden a dinar, treballen l’anglès des del primer dia, fan extraescolars de música i fins i tot controlen el pes dels més rodanxons. No cal dir que els únics negres de hi ha són fills adoptats. La tria no havia estat gaire complicada, m’explicava, davant les alternatives possibles.

NO EREN PER VIURE-HI?

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 1 de gener de 2012)

L’Ajuntament de Barcelona vol elaborar un pla per prevenir i agilitzar la resposta a les ocupacions d’habitatges buits. Estan preocupats per les accions que les diferents assemblees de barri han dut a terme contra l’especulació immobiliària, alliberant edificis barrats des de fa dos, tres, cinc o deu anys i cedint-los a famílies desnonades. En el cas de Sants es tractava d’un bloc de construcció força recent en el qual no s’hi venien ni llogaven els pisos, no s’hi penjaven ofertes ni telèfons de contacte als balcons. En un context on les condicions de vida s’endureixen, on el cost de l’habitatge suposa un percentge perillosament elevat de l’economia familiar, on fan fora molta gent de casa seva alhora que manté el deute de la hipoteca per molts anys; mantenir tancat un edifici nou de trinca amb l’únic objectiu d’especular és una operació roí, una estratègia malauradament legal.

SEMPRE POT SER MILLOR

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 18 de desembre de 2011)

Malgrat que procuro canviar de canal quan fan anuncis, massa sovint hi quedo atrapat i els veig. Ara s’acosta nadal i els perfums n’ocupen un percentatge desmesurat. Quan inventin la televisió de quatre dimensions, capaç de transmetre olors per implicar-te més en la trama, sentirem la gespa acabada de tallar combinada amb la suor dels jugadors, la polvora cremada dels trets i el tuf putrefacte dels cadàvers en descomposició. I a l’hora dels talls publicitaris ens marejarem perquè amb poc menys de cinc minuts, quan les interrupcions són curtes, sempre poden multiplicar-ho per tres, ens llençaran catorze tipus diferents de colonies per a adolescents rebels amb un concepte de revolta molt despreocupada, massa festiva, perillosament buida; perfums per a homes solvents que tenen dones operades que sospiren per anar les festes de Judit Mascó i amants il·luses que volen despentinar-se a la proa d’un iot; aigua de vàter per a joves d’edat indefinida que més aviat diries que s’han menjat un reig bord i agafat un metro de matinada.

SI VOLEN MIRACLES...

(publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 4 de desembre de 2011)

Amb motiu d’una exposició que s’ha inaugurat al Vaticà sobre Gaudí, Lluís Maria Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona, expressava la seva ànsia per beatificar-lo i demanava que la gent malalta s’hi encomanés per tal de constatar un miracle. Només en necessitem un, va dir. Si esperen que el faci ara, des del més enllà, és que l’hi han regirat la biografia fins al fons de l’armari i no han estat capaços de trobar ni un constipat mal curat. El més eficaç, algú l’hi ho hauria de xiuxiuejar a cau d’orella, seria buscar entre els estudiants d’arquitectura; segur hi troben el típic penques que a última hora prega al mestre i contra tot pronòstic aprova Estructures I.

I NO DEIXA DE GIRAR

(publicat al domincal Lectura del diari Segre el nefast diumenge 20 de novembre de 2011)

Diuen que la pressió popular a través de les xarxes socials ha aconseguit que marques com Campofrio, Bayer, Puleva o Nestlé retiressin la publicitat de la Noria, el programa que Jordi González condueix a Telecinco els dissabtes a la nit. Potser la polèmica li resta publicitat, però la crispació genera audiència. Tot es remunta a l’entrevista que va fer a la mare d’un tal Cuco, implicat en la desaparició i probable mort d’una noia sevillana, Marta del Castillo. La típica notícia, aquest cas, que t’arriba encara que no t’interessi perquè els mitjans de comunicació hi han trobat una veta de truculències, misteris i patiments que atreu les masses com la merda a les mosques.